S'ha acabat per sempre

Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m'omplen els ulls. El poeta Pablo Neruda va escriure un vers que deia: "La misma noche que hace blanquear los mismos árboles. Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos"
Avui,Estic molt trista! No us podeu imaginar el que m’ha passat. Fa dies que intento parlar amb en Sergi i mai em contestava fins avui. Tinc els ulls plens de llàgrimes,que m'omplen els ulls blau clar.  Estic pensant que ho vol deixar o que li he fet algu sense saber, però no, em va dir que ja no m'estimava que estava i li agradava una altre persona. Qan em va dir que era GAY no m'ho podia creure, em vaig sentir molt frustrada i metida.

 Despres d'aixo ja quedava nomès mitg dia per tornar  a casa amb la meva família i ja no el tornaria a veure, per un moment em vaig sentir bé per no tornar-lo a beure peró a la vegada trista perque encara me l'estimo com els moments que haviem passat junts abans d'enterarme que era gay.

Vaig anar a despedir-me de la ONG i tambè em van caure les llagrimes dels ulls. Aquests dies han sigut inolividables.
A Ulan Bator com ha record em vaig comprar un bloc de notes petit molt maco on he pensat posar-hi fotos de tot aquest magnífic viatge.

 A partir d'ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m'han estimat i jo també he estimat. M'he de refer, tornar-me a estimar i deixar que m'estimin. Com diu el poeta Ponç Pons, em miro al mirall i em busco de nou: "Veig un tipus que em guaita al mirall i somriu abatut amb un deix de tristor i de nostàlgia ¿Qui ets? li dic ¿Què vols? ¿No em coneixes? Sóc tu:"