Tot té solució

Com ja us vaig explicar, la Gemma em va ajudar, i molt. Crec que ha sigut una bona decisió, la que he pres. Ha sigut una de les més difícils de la meva vida!.

L'hi vaig enviar un missatge al Facebook explican-li que em feia molt mal la panxa i que no podia anar al cinema, 

pensava que potser es pensaria que era una excusa, que la sortida al cinema no m'havia agradat, que ell no em feia el pes o.... qui sap què es pensaria quan llegís que no podia anar al cine. La seva resposta em va tranquil·litzar moltíssim: "no passa res tranquil·la". Si vols, puc venir al hotel amb tu i mirar una pel·lícula i menjem crispetes, bevem una coca-cola i xerrem una estona. Era un pla perfecte. Vam quedar que vindria cap a les 11.

Quan va tocar el timbre, li vaig obrir la porta. Lo primer que em va dir va estar: estas nerviosa, jo no sabia que dir, les paraules no em sortien de la boca. Al final li vaig dir la veritat, que si, ho estava.