Com
ja us vaig explicar, la Gemma em va ajudar, i molt. Crec que ha sigut
una bona decisió, la que he pres. Ha sigut una de les més difícils
de la meva vida!.
L'hi
vaig enviar un missatge al Facebook explican-li que em feia molt mal
la panxa i que no podia anar al cinema,
pensava
que potser es pensaria que era una excusa, que la sortida al cinema
no m'havia agradat, que ell no em feia el pes o.... qui sap què es
pensaria quan llegís que no podia anar al cine. La seva
resposta em va tranquil·litzar moltíssim: "no passa res
tranquil·la".
Si vols, puc venir al hotel amb tu i mirar una pel·lícula i menjem
crispetes, bevem una coca-cola i xerrem una estona. Era un pla
perfecte. Vam quedar que vindria cap a les 11.
Quan va tocar el timbre, li vaig obrir la porta. Lo primer que em va dir va estar: estas nerviosa, jo no sabia que dir, les paraules no em sortien de la boca. Al final li vaig dir la veritat, que si, ho estava.
