Trapelles

Dins la rectoria, ens sentíem segurs. Ara ja es la hora, ja són tres quarts i de sobte un soroll molt fort es va sentir a la porta d'entrada. Desde cadascuna de les finestres es veien unes ombres que cridaven els nostres noms. Sentíem la presència d'uns humans que no sabíem si eren vius o morts. Es va sentir un silenci. Pensàvem que tot s'havia acabat. Eren les 5 del matí. De cop es va sentir un riure i em va semblar un conegut. Vaig tenir la certesa que les veus corresponien als companys de curs dels meus amics: la Irina, la Ainhoa, la Alba Jumilla, la Alba Planas, en Marc, en Guillem Soler, en David i en Xavier. Els hi vaig comentar als meus companys que estaven amb mi espantats. Es va tornar a sentir una altre rialla i.. SI que eren ells!.
No podia creure'm que haguessin estat capaços d'espantar-nos d'aquesta manera. Necessitavem pensar com els hi podiem tornar la broma.

La meva màquina de pensar s'havia engegat i no podia par: calar foc a un ninot i fer-los creure que era un de nosaltres?  projectar alguna cosa mitjançant ombres xineses?

No se'n podien riure, de nosaltres! Els hi hem de tornar. 

Seguidors teniu alguna idea per ajudar-nos?

Tots junts

La Isabel ha començat a reaccionar. Però no era ben bé ella. M’explico: parlava amb una llengua que no enteníem i ens mirava a tots com si fóssim uns estranys, com si no ens conegués. En Guillem ens a recomanat que intentéssim parlarla mitjançant signes, o portar-la a dins la Rectoria, on en Víctor, que sempre porta el mòbil a sobre, podria trucar al 112 per que la la vinguessin a buscar.

Tots hem intentat que ens fes cas. Després de molta estona finalment l'iván ho ha aconseguit. La Isabel l'ha seguit fins a dins. En Victor no trobava el móbil, l'Iván la trobat dins de la seva motxilla i han fet la trucada, no hi havia cobertura. Començava a arribar l'hora, teníem por que tornés com ens havia avisat. L'Abel va dir de tencar totes les finestres i les portes amb clau i esperar dins fins que es fes clar.

A tres quarts, ens trobem

Seguidors, estic espantada! Com ja sabeu em vaig trobar un llop ahir al vespre. Avui al matí ens em despertat amb els sons de la nit. Quan ens em acabat de despertar se'ns ha aparegut un llop  davant de les nostres lliteres. Parlava amb veu aguda que feia molta por, ens van quedar tots aterroritzats. Ens repetia constantment: a tres quarts ens trobem, 

En Carlos, es molt de la broma, s’ha pensat que tot allò era mentida, i que havia estat en Jhoan, que sempre li feia bromes, però aquest cop si era ell havia estat una broma de mal gust, En Guillem, s'hi ha acostat, lentament i quan a sigut darrere seu, li ha estirat el vestit que portava al cim, que de cop s’ha girat i a marxat corrents.

La Nadia, al veure aquella mena de home llop, s'ha posat com una histèrica i ha començat a cridar, mentre cridava deia que ella no s’esperaven ni un segon més a marxar, que allà no s’hi quedava mai més. Mentre que la Isabel queia desplumada al terra.

I ara estic jo, aquí sola, amb un llop al davant, no sé on esta la gent només ser que hi ha tres persones a un armari i que no tinc ningú al meu costat, només el llop. Però ara que hi penso, el dia abans de que passes tot això, vam dir que si passava alguna cosa i ens separàvem, que quedaríem tots a la cuina de la rectoria, així que tinc que anar mirant l’hora, a les nou del mati haig de ser allà.

Al bell mig de la por

Hola seguidors!!!! Fa dies que no os explico res, ho sento.

Els meus amics ens han convidat quatre dies a la rectoria de Vilanna, em sortit de Barcelona a les 2 de la tarda amb cotxe i em arribat a les 3:30. Després de sopar hem anat a fer un volt, i em sentit una estranya sensació al nostre voltant. La nit és clara, hi ha una immensa lluna plena i el so dels home llops sembla la melodia més aterridora que hagi sentit mai. Mai m'havia imaginat sentir-los tant aprop. Cada vegada semblen acostar-se més a nosaltres. 





Segons els científics els home llops. Segons la mitologia un home llop és una persona que es transforma en llop, ja sigui a propòsit utilitzant màgia o a causa d'una maledicció o d'altre agent.

Des de Barcelona

Fa dos dies que he arribat a casa, Barcelona. Durant la meva estada a Ulan Bator ha estat bona, he conegut molta gent que sempre recordare, trobu molt  faltar a la gent d'alla, sobretot el meu ex novio que just abans de marxar vam tenir que tallar perquè em va dir que era Gay com ja hos vaig explicar a la altra entrada.

Al tornar a casa, amb la familia i els amicas, els hi vaig explicar totes les coses que m'havien passat, Vaig arribar a les 4 de la tarda aproximadament. Vaig dinar i vaig pujar a la meva habitació a desfer la motxilla, mentre desfeia la motxilla vaig trobar-me un paper que deia:

 Ho sento per no dir-te que era gay, no et volia fer mal, jo volia una amistat i tu buscabes alguna cosa mes que jo no et podia donar. M'agradaria que quedesim un dia per parlar i per si em podries perdonar i tornar a ser amics. 

Remanant per la motxilla vaig trobar la polsera que em va regalar que amb la rabia la vaig llençar per la motxilla i també vaig trobar les fotos que ens vam fer a la cabina. 
Després vam anar a veure la meva àvia a Esplugues del Llobregat que feia molt de temps que no la veia i tenia ganes de parlar amb ella i explicar-li tot. 

Torno a casa

Avui és el dia de tornar a casa, a Barcelona, Tinc ganes de veure a la meva família. No vull deixar la ONG perquè els trobaré molt a faltar. Em van fer un acomiadament a la ONG I després vaig anar a l'aeroport amb taxi. Vaig pujar a l’avio i la meva mare m'esperava des de Barcelona. Vaig arribar a casa la meva mare i el meu pare i allà vam fer un dinar.

He tingut moments molt bons i també com ja sabeu dolents per que em va dir en Sergi, asigut una experiència inolvidable ja que he après moltes coses  a la ONG, quan acabi la carrera de Batxillerat que estic fent, em dedicare ha fer bones coses per la gent que es lo que m'ha ensenyat la ONG i m'ha ensenyat que les qualitats de vida no són iguals a tots elllocs del món, m'ha fet ser més forta ja que no tenia l'ajuda dels meus pares que sempre m'ajuden a la hora de prendre decisions importants.

S'ha acabat per sempre

Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m'omplen els ulls. El poeta Pablo Neruda va escriure un vers que deia: "La misma noche que hace blanquear los mismos árboles. Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos"
Avui,Estic molt trista! No us podeu imaginar el que m’ha passat. Fa dies que intento parlar amb en Sergi i mai em contestava fins avui. Tinc els ulls plens de llàgrimes,que m'omplen els ulls blau clar.  Estic pensant que ho vol deixar o que li he fet algu sense saber, però no, em va dir que ja no m'estimava que estava i li agradava una altre persona. Qan em va dir que era GAY no m'ho podia creure, em vaig sentir molt frustrada i metida.

 Despres d'aixo ja quedava nomès mitg dia per tornar  a casa amb la meva família i ja no el tornaria a veure, per un moment em vaig sentir bé per no tornar-lo a beure peró a la vegada trista perque encara me l'estimo com els moments que haviem passat junts abans d'enterarme que era gay.

Vaig anar a despedir-me de la ONG i tambè em van caure les llagrimes dels ulls. Aquests dies han sigut inolividables.
A Ulan Bator com ha record em vaig comprar un bloc de notes petit molt maco on he pensat posar-hi fotos de tot aquest magnífic viatge.

 A partir d'ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m'han estimat i jo també he estimat. M'he de refer, tornar-me a estimar i deixar que m'estimin. Com diu el poeta Ponç Pons, em miro al mirall i em busco de nou: "Veig un tipus que em guaita al mirall i somriu abatut amb un deix de tristor i de nostàlgia ¿Qui ets? li dic ¿Què vols? ¿No em coneixes? Sóc tu:"