Trapelles

Dins la rectoria, ens sentíem segurs. Ara ja es la hora, ja són tres quarts i de sobte un soroll molt fort es va sentir a la porta d'entrada. Desde cadascuna de les finestres es veien unes ombres que cridaven els nostres noms. Sentíem la presència d'uns humans que no sabíem si eren vius o morts. Es va sentir un silenci. Pensàvem que tot s'havia acabat. Eren les 5 del matí. De cop es va sentir un riure i em va semblar un conegut. Vaig tenir la certesa que les veus corresponien als companys de curs dels meus amics: la Irina, la Ainhoa, la Alba Jumilla, la Alba Planas, en Marc, en Guillem Soler, en David i en Xavier. Els hi vaig comentar als meus companys que estaven amb mi espantats. Es va tornar a sentir una altre rialla i.. SI que eren ells!.
No podia creure'm que haguessin estat capaços d'espantar-nos d'aquesta manera. Necessitavem pensar com els hi podiem tornar la broma.

La meva màquina de pensar s'havia engegat i no podia par: calar foc a un ninot i fer-los creure que era un de nosaltres?  projectar alguna cosa mitjançant ombres xineses?

No se'n podien riure, de nosaltres! Els hi hem de tornar. 

Seguidors teniu alguna idea per ajudar-nos?

Tots junts

La Isabel ha començat a reaccionar. Però no era ben bé ella. M’explico: parlava amb una llengua que no enteníem i ens mirava a tots com si fóssim uns estranys, com si no ens conegués. En Guillem ens a recomanat que intentéssim parlarla mitjançant signes, o portar-la a dins la Rectoria, on en Víctor, que sempre porta el mòbil a sobre, podria trucar al 112 per que la la vinguessin a buscar.

Tots hem intentat que ens fes cas. Després de molta estona finalment l'iván ho ha aconseguit. La Isabel l'ha seguit fins a dins. En Victor no trobava el móbil, l'Iván la trobat dins de la seva motxilla i han fet la trucada, no hi havia cobertura. Començava a arribar l'hora, teníem por que tornés com ens havia avisat. L'Abel va dir de tencar totes les finestres i les portes amb clau i esperar dins fins que es fes clar.