En Carlos, es molt de la broma, s’ha pensat que tot allò era mentida, i que havia estat en Jhoan, que sempre li feia bromes, però aquest cop si era ell havia estat una broma de mal gust, En Guillem, s'hi ha acostat, lentament i quan a sigut darrere seu, li ha estirat el vestit que portava al cim, que de cop s’ha girat i a marxat corrents.
La Nadia, al veure aquella mena de home llop, s'ha posat com una histèrica i ha començat a cridar, mentre cridava deia que ella no s’esperaven ni un segon més a marxar, que allà no s’hi quedava mai més. Mentre que la Isabel queia desplumada al terra.
I ara estic jo, aquí sola, amb un llop al davant, no sé on esta la gent només ser que hi ha tres persones a un armari i que no tinc ningú al meu costat, només el llop. Però ara que hi penso, el dia abans de que passes tot això, vam dir que si passava alguna cosa i ens separàvem, que quedaríem tots a la cuina de la rectoria, així que tinc que anar mirant l’hora, a les nou del mati haig de ser allà.
