EP,UN MOMENT

No us ho creureu, de veritat! Hem quedat pel facebook amb en Sergi. Vam pensar que aniria bé trobar-nos i repartir-nos les tasques necessaries per poder marxar tres dies. Volíem planificar la visita el Temple Ederne Zuu.Està a la provincia de Övörhangay, a uns 2 kilómetres del centre de la ciutat de Kharkhorin i a la zona sur de la antiga capital de l'imperi mongol. Els tres grans temples mongols que van sovreviure están dedicats a les tres frases de la vida del Buda: infància, adolescencia i la edat adulta.

El temple principal i central reb el nom de Zuu de Buda. La entrada está flanquejada per els deus Tsagaan Mahagal.

Torno a la rutina

Avui, dilluns m'he aixecat d'hora com els dies de cada dia, per que com sabeu tinc que tornar a la rutina. No ha estat un dia tant intens com els darres amb en Sergi, el contrari ha sigut un dia molt normalet. Si, es diu Sergi fins avui encara no us havia dit com es, ha estat molt agradabla està al seu costat aquest cap de setmana.

M'he aixecat a les 7:30 per està allà a les 8. Lo primer que he fet ha estat rentar-me la cara i les dents, m'he raspallat el cabell, etc. He anat a esmorzar a un cafè al costat de l'Hotel. Sé que encara no us he explicat de què treballo. La meva professió és anar a una de les escoles on la ONG em va traslladar, allà on vaig a ensenyar i a aprendre coses noves.

Quant va arribar Nadal, vaig sentir l’enyorança de la meva família, per això vaig decidir escriure’ls una carta explicant-los com m’ho estic passant, juntament amb alguna foto meva a Ulan Bator. Vaig anar a una botiga i vaig comprar coses d'escrapbook per fer el segells, mireu-lo!!!.

No m’ha costat gaire adaptar-me, ja que els nens i nenes de allà són molt oberts i molt simpàtics. Me’n vaig a dormir. Un petó.