Dos es milor que un

Acabo d'arribar a casa. No puc esperar. Només d'arribar he engegat el meu portatil per escriure-hos tot lo que ha passat avui. En aquests moments tinc al davant la fotografia que ens hem fet junts.

Quina passada!!!!! Es pot ser més feliç??????????????????No. Segur que no.

Hem anat a un restaurant i em va venir a buscar al hotel 14:30, em va donar un ram de flors.M'ha agafat per sorpresa: estava tant feliç de veure'l !!!!!!!!!!.

El dia era magnífic: feia sol i els carrers eren plenes de gom a gom. Em anat a una botigua i m'ha regalat una polsera.

El blau era tan intens com els moments que estavem vivint. Em va proposar de fer-nos fotos en aquelles cabines. I li vaig dir que si. A les fotografies surtiem fen caras rares peró molt divertides. Ens n'han sortit quatre i ens les hem repartit.

Arribava el moment d'acomiadar-nos i no volia: s'havia fet tant curt el dia!!!!!!!! Vaig passar-li el meu telèfon i sense pensar-m'ho n'hi un segon el vaig besar.

Fins aviat.!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ens trobem

Seguidors, com us ha anat la setmana?

Cada dia sembla més interessant. Com ho su explicaria?

De vegades la vida et sorprén quan menys t'ho esperes. Pensava que no el tornaria a veure, que seria una persona d'aquelles que les veus un dia i ja no s'enrrecorden de tu, que seria una persona de qui  no en saps res més. Però no ha estat així.

Vaig sortir de la escola, un dijous, cap a les 4:00, recordo que vaig sentir algú que cridava pel meu nom. 

I era ELL. Vaig respirar a fons i vaig fer com si no el veiés. I vaig entrar al bus per anar cap a l'hotel, i ell va fer el mateix.

Ens vam asseure junts i vam començar a parlar. No sé com em va proposar per anar a veure el Zaisan Hill. Primer vaig dubtar, sempre m'havien dit que desconfies dels desconeguts però em resultava tan familiar.... com si ja fos de la família....que no m'hi vaig poder resistir.

Vam cadar que em vindria a buscar a l'hotel cap a les 3h. Tota la setmana me l'he passada imaginant com seria el moment: pensava en quina roba em posaria, si arribaria d'hora o em faria esperar, si estaria nerviosa, i si no vindria....... 

Quin caos el meu cap!!!

Sisplau, seguidors, ajudeu-me, us necessito més que mai.


Zaisan Hill:

Fins aviat.

amor a primera vista

                                            AMOR A PRIMERA VISTA

Benvolguts amics seguidors del meu blog. Com ja us he explicat els darrers dies, sóc a la ciutatd'Ulan Bator, Mongólia. En aquests dies han estat diferents. Tot ha estat maravellos perquè me enamorat. No m'esperava enamorar-me en aquestes vacances.

Tot va passar un dimecres. Era una tarda assolellada, i una mica avorrida. Tenia ganes d'anar al gimnàs, a fer exercici, i vam anar al X-treme Total Fitness.

Vaig entrar al Gimnas i amb la Gemma vam decidir primer anar a fer un cafè al restaurant i vam començar a xarrar amb ella. Quan estavem a punt d'acabar, vaig adonar-me que algú m'observava, i no sabia qui era. Vaig continuar fent la meva, intentant disimular. Quan estava a punt de marxar amb la Gemma dos nois es van acostar a nosaltres i ens van preguntar com ens deiem. Un dells em va enamorar, era un noi d'uns 17 anys, alt, amb els ulls d'un marró clar amb la mirada atractiva, els cabells curts i rossos. I vaig pensar "no sé qui ets però ets la persona que esperava".